buena frase antes del punto final, reflexionare sobre ello. la foto me gusta por el color y la luz y por la aparente contrariedad pero esto se explica facilmente jeje.
En aquesta magnífica imatge veig que la fe no sempre va en la mateixa direcció que la realitat. Malgrat tot, està bé que hi hagi gent que no la perdi mai. Una abraçada
Les persones que tenen fe ho tenen tot guanyat. Els envege sanament...
Jo tinc una amiga que és monja i em va encantar fer-li fotos, encara que va perdre la fescura d'aquesta que tu mostres...
Sempre estàs a punt!
Aquesta matinada he anat a la platja, després al cementiri del poble, cosa que m'ha fet enrecordar-me de tu. Per fi he pogut fer fotos allí, encara que tinc molt de respete en aquest tema i no se si les publicaré.
Estic al teu blog, mirant el teu treball i acabe contan-te el que he fet, jajajaja...perdona.
Buenísima. ¿Sabes qué me pasa a mí? Que me da un apuro terrible fotografiar a gente anónima, es un poco como si los violentase... ¿Cómo haces tú para no tener esta sensación?
Hola jan: Veig que també en hi d'altres que et fan la mateixa pregunta, que et feia jo, no fa gaires dies. Jajaja!!! La foto es bona pel meu gust, i molt viva. Ja ho saps. Ets un às!!!
REb una forta abraçada, ara que ja no fa tanta angunia de atonsar-se, a ningú.
Hola Jan. Bonísima la fotografía La Fe es com una planta que s´ha de regan día a día. A mi amb funciona i m´ajuda molt a viurer. Jo tinc una amiga monja que es més aixerida que un pésol (dite catalana), no se com son d´aixerits els pésols, pero ella es un esmulet. Una abraçada desde Valencia, Montserrat
Una foto genial, a ellas parece que la fe les lleva por el camino contrario a la salida.
ResponderEliminarAbrazos.
La fe al igual que la esperanza es algo que cada vez estamos perdiendo mas de uno.
ResponderEliminarUn abrazo.
buena frase antes del punto final, reflexionare sobre ello. la foto me gusta por el color y la luz y por la aparente contrariedad pero esto se explica facilmente jeje.
ResponderEliminarun abrazo
Hola Jan, si las monjas van en dirección contraria por algo será, que ellas saben bien el "Camino".
ResponderEliminarSiempre haces reflexiones certeras.
Un abrazo
En aquesta magnífica imatge veig que la fe no sempre va en la mateixa direcció que la realitat. Malgrat tot, està bé que hi hagi gent que no la perdi mai.
ResponderEliminarUna abraçada
Les persones que tenen fe ho tenen tot guanyat.
ResponderEliminarEls envege sanament...
Jo tinc una amiga que és monja i em va encantar fer-li fotos, encara que va perdre la fescura d'aquesta que tu mostres...
Sempre estàs a punt!
Aquesta matinada he anat a la platja, després al cementiri del poble, cosa que m'ha fet enrecordar-me de tu.
Per fi he pogut fer fotos allí, encara que tinc molt de respete en aquest tema i no se si les publicaré.
Estic al teu blog, mirant el teu treball i acabe contan-te el que he fet, jajajaja...perdona.
Un bes!
Buenísima. ¿Sabes qué me pasa a mí? Que me da un apuro terrible fotografiar a gente anónima, es un poco como si los violentase... ¿Cómo haces tú para no tener esta sensación?
ResponderEliminarHola jan: Veig que també en hi d'altres que et fan la mateixa pregunta, que et feia jo, no fa gaires dies. Jajaja!!!
ResponderEliminarLa foto es bona pel meu gust, i molt viva. Ja ho saps. Ets un às!!!
REb una forta abraçada, ara que ja no fa tanta angunia de atonsar-se, a ningú.
Hola Jan.
ResponderEliminarBonísima la fotografía
La Fe es com una planta que s´ha de regan día a día.
A mi amb funciona i m´ajuda molt a viurer.
Jo tinc una amiga monja que es més aixerida que un pésol (dite catalana), no se com son d´aixerits els pésols, pero ella es un esmulet.
Una abraçada desde Valencia, Montserrat
No se. la fe escomo resigancion y si algo es cierto en la foto es que hay cierto aire de resigancion.
ResponderEliminarEl problema es cuando se pierde la fe antes del final.
ResponderEliminarUna gran captura. Saludos.